Sostre de vidre pati interior de - l'Ajuntament d'Alaior Sostre de vidre pati interior de - l'Ajuntament d'Alaior  
 

Recorregut per la història d'Alaior



Des dels inicis de l'ocupació humana a l'illa (entre els anys 2.200 i 1.000 aC) es documenta la seva presència al municipi d'Alaior i en són testimonis, entre altres, les restes de diversos monuments funeraris, com el sepulcre de Ses Roques Llises o les navetes d'enterrament de Biniac-l'Argentina o Rafal Rubí.

Del període talaiòtic, que el podem situar cap a l'any 1.200 aC i que finalitzaria amb la conquesta romana de Menorca pel cònsol Quint Cecil Metel, l'any 123 aC, destaquen un gran nombre de poblats, construïts en pedra, en el terme d'Alaior: Torre d'en Galmés, Torralba d'en Salord i So na Caçana. Objectes singulars descoberts en excavacions arqueològiques destaquen la figura de bronze del déu egipci Imhotep (Torre d'en Galmés) i d'un brau (Torralba d'en Salord) que es poden visitar al Museu de Menorca.

També del període talaiòtic compten amb la presència, al terme d’Alaior, de dues formes d’enterrament, en una primera etapa en forma de naveta com a Rafal Rubí per passar a una segona etapa en coves, on destaca la necròpolis de Cales Coves, una de les més importants de l’illa.

Arrel de la conquesta romana de Menorca, el pes econòmic de l'illa es desplaçà cap als assentaments portuaris (Mago, Iamo i Sanisera), però això no implicà un abandó total d’aquests poblats talaiòtics, però si que degué anar minvant durant les èpoques bizantina (534) i islàmica (903), per les poques restes arqueològiques que s’han trobat.

Arrel de la conquesta catalano-aragonesa per part del rei Alfons III en el 1287, la població de l'illa es concentrarà en els pobles i es començaren a crear els llocs que conformen la fisonomia del camp de Menorca. Moltes d'aquestes explotacions agràries es troben a la vora d’antics assentaments prehistòrics i aprofitaren les mateixes terres per al cultiu i el bestiar, però ja no hi ha gent vivint a les construccions talaiòtiques.

És en aquest moment inicial en que trobem la creació del poble d'Alaior. En el Pariatge de 1301 (document on es fa la primera organització econòmica, administrativa i eclesiàstica de Menorca) ja es menciona l'existència de la parròquia de Santa Eulàlia, però serà a l'any 1304 quan el rei Jaume II de Mallorca ordenà la compra de l'antiga alqueria islàmica d'Ihalor, d'on derivà el nom actual de la població: Alaior. El poble d’Alaior es va anar desenvolupant al voltant del turó on es va construir l'església de Santa Eulàlia durant el segle XIV.

La Universitat d'Alaior (antic govern municipal del poble) la trobem documentada per primer cop l'any 1398, però serà amb la sentència arbitral de Galceran de Requesens de 1439 que es configurarà amb la forma que tindrà fins al segle XIX.

Durant el segle XIV l'economia del municipi es bassa en el cultiu del blat, la vinya, els regadius als barrancs i la ramaderia.

Els segles XV i XVI estan marcats per les incursions que fan els pirates berebers a tota l'illa en especial incidència a les poblacions costeres (Maó va ser saquejada el 1535 i Ciutadella el 1558). Aquestes incursions també afectaren a Alaior i durant el segle XVI es va fortificar la torre de l'Església de Santa Eulàlia al mateix temps que es van constituir companyies d'homes armats per a la defensa del municipi.

Durant el segle XVII trobam la fundació del Convent de Sant Diego, dels frares franciscans. El 1651 es produeix un gran canvi en el sistema administratiu de l'illa, ja que la Universitat de Ciutadella deixa de ser el nucli central de govern i la resta d'Universitats de l'illa adquireixen realment un caràcter independent. Així doncs, la Universitat d'Alaior passarà a tenir potestat per recaptar els seus propis impostos, per exemple.

L'any 1644, en un atac dels pirates berberiscos, el batlle d'Alaior, Miquel Barçola Cardona va morir durant l'enfrontament. L'estendard que portava en aquest combat es va acabant convertint en la bandera del poble.

Al segle XVII Alaior és una societat estamental típica de l'Antic Règim, dividida en braços o estaments: els militars, el clergat i el tercer estat, conformat per els ciutadans, els burgesos, els pagesos i els menestrals. L'activitat tèxtil és important al poble, com ho demostra l'existència dels gremis de paraires, teixidors i sastres.

Les dominacions del segle XVIII de Menorca (anglesos, francesos i espanyols) no suposen un canvi substancial en el govern del municipi. Això sí, la Universitat es veu obligada a aportar diners, materials i mà d'obra per a la construcció del camí d'en Kane i al poble es construeixen alguns quarters militares per a tropes.

El segle XIX marca el retorn a la corona espanyola. La desamortització de bens eclesiàstics de 1835 va tenir els seus efectes a Alaior, amb la incorporació del convent de Sant Diego al patrimoni estatal. Amb el temps aquest edifici serà una caserna militar i posteriorment vivendes particulars, conegut com el Pati de sa Lluna, per acabar en l'actualitat com a futur equipament cultural del poble d'Alaior.

L'any 1836 les Universitats desapareixen i es creen els ajuntaments actuals, per tant, a partir d'ara ja podem parlar de: Ajuntament d'Alaior.

Aquest segle marca l'inici de la industrialització del poble. Una de les més destacades és la de la sabata, que tindrà una gran expansió durant el segle XIX fins al final de la Guerra de Cuba (1898) que provocarà una recessió molt important dins aquesta indústria. Durant el segle XX s'anirà recuperant i es produirà la creació dels tallers i les posteriors fàbriques de sabates.

Durant el segle XX destaca el 1908 quan es crea la central elèctrica que abastirà d’energia elèctrica al poble; entre el 1910 i 1925 amb la presència de les fàbriques de bosses de plata i de frontisses (que ha arribat fins avui dia), en un moment en que la sabata estava en recessió. Durant aquest segle en el món educatiu destaquen a la ja existent Escola Graduada, l'Escola Lliure (1906, d'orientació racionalista) i La Salle (1908, escola religiosa catòlica). A nivell polític, a Alaior destacaria la presència de tres locals que seran les seus de diferents agrupacions amb idearis diversos: el Círculo Democràtico y Republicano (d'ideal republicà i que es trobava a l'edifici on hi ha l'actual Centre Cultural), La Agrupación Monárquica (partidària de la dictadura de Primo de Rivera, que es trobava situada on avui dia hi ha una oficina bancària i, fins fa poc, un supermercat), i el tercer grup de tendència anarcosindicalista, coneguts com els Butxes, que estaven a l'actual edifici del bar Ca na Divina.

La Guerra Civil marcarà un període d'aïllament de Menorca al quedar dins el bàndol republicà. Posteriorment, la dictadura suposarà que el govern municipal del poble estigui controlat per les autoritats franquistes.

A partir dels anys 50 Alaior viu una revifada econòmica amb la industrialització de la producció de diversos productes com són el calçat, la bijuteria i el formatge. I en aquest mateix moment comença el desenvolupament de la indústria turística del municipi. Durant els anys 60 es començaren a construir les urbanitzacions de Cala en Porter i Son Bou. Aquest fet provocarà l'arribada de població de fora de l'illa, per treballar en el turisme i en la construcció. En canvi, el sector agrari anirà patint una pèrdua de mà d'obra que serà compensada per la mecanització de les explotacions agràries.

S'ha de destacar en aquesta època la creació de diverses cooperatives que han tingut continuïtat en el temps. El 1953 els sabaters van fundar la Cooperativa San Crispín que abastava tant l'àmbit econòmic com el social i cultural. El 1966 es crea la Cooperativa Insular Ganadera (COINGA). El 1958 els pagesos creen la Cooperativa de Sant Llorenç. I el 1966 es crea la Cooperativa Sant Josep, amb la finalitat d'estalonar a la gent del poble que es volia construir una casa.

Amb l'arribada de la democràcia, es produeix un increment de la indústria d'Alaior construint el polígon industrial els anys 1981-1982. Aquesta és també una època de renaixement de la cultura i tradicions pròpies de l'illa.

Avui dia, Alaior és el tercer municipi de l'illa per volum de població amb uns 9.500 habitants que viu principalment del sector industrial i de serveis. Del sector industrial destacaríem empreses de fabricació de sabates com Pons Quintana i de formatges i productes làctics com Coinga, la Payesa entre altres. Del sector serveis destacarien les urbanitzacions turístiques, situades a la costa sud del municipi: Son Bou i Cala en Porter.
 



Publicar en facebook  Publicar en twitter  Publicar en google+
 
Destaquem...
   
Carpeta Ciutadana
Avanç Revisió PGOU
Pla de Desenvolupament Turístic d'Alaior
Programa Festes Sant Llorenç 2010
El Casal de Joves Es Nou Bot
Xarxa de Biblioteques de Menorca
NOU PLA DE DINAMITZACIÓ COMERCIAL ALAIOR
Rutes saludables a Alaior
IDE menorca
GUIA D’ACOLLIDA PER A PERSONES NOUVINGUDES
Política de Medi Ambient
Som d'Alaior
Agenda Local
Disfruta-lo
MANIFEST 700 ANYS
RSU


Horari atenció de dilluns a divendres de 8.00 a 14.30h i dijous de 16.00 a 19.30 h