Alaior és la tercera població de l’illa de Menorca. Ho és per tradició històrica, per pes demogràfic i per volum econòmic del seu aparell productiu. Asseguren els filòlegs que el topònim potser prové d’un mot preromà. La forma gràfica més antiga que es coneix és Ihalor.

La història ha fixat la data de 1304 con la de l’any de fundació de la vila, acomplint un manament del rei de Mallorca Jaume II, que ordenà la compra de l’alqueria d’Ihalor per al Reial Patrimoni.

El monarca del regne de Mallorca donà, aleshores, una sèrie de prescripcions per a tots aquells que van voler lliurement establir-s’hi. Aquest fet suposa que el rei promogué una política orientada a reestructurar allò que ben segur era un assentament humà dispers per la comarca i sense que els habitants acomplissin cap mena d’unitat vilatana ni de cohesió social.

Actualment, el terme municipal ocupa 107,20 quilòmetres quadrats d’extensió. Té una població censada  de  9.257 persones, i es troba a dotze quilòmetres de Maó i a trenta-tres de Ciutadella, que són els dos punts més distants de l’eix longitudinal de Menorca. No té sortida pròpia al mar per la franja de tramuntana, però sí per la zona de migjorn, on hi ha, entre d’altres, les platges de Son Bou, el més llarg arenal de tot el perímetre de costa de l’illa. Aquest arenal representa l’espai vital dins del qual es desplega l’economia turística en què descansa la vida econòmica principal.

La parròquia –posada sota l’advocació de santa Eulàlia, altrament patrona de la ciutat– figura esmentada en el document anomenat El Pariatge de 1303. Aquest document conté una relació d’ordres i disposicions d’organització territorial de les parròquies de Menorca. El fet que sia anterior, cronològicament, a la data abans esmentada de fundació de la vila, cal entendre-ho com l’evidència del que ja hem advertit. La fundació règia de 1304 és, en realitat, una ordre de caràcter polític que pretenia de reestructurar o modernitzar l’organització d’un assentament rural dispers i desvertebrat que sens dubte existia arreu de la comarca.


Com és freqüent en molts casos, l’església suposa la fita a través de la qual la vila –considerada com a realitat comunitària i com a realitat urbana– coneix el seu pàlpit en el curs dels segles. En serà la pauta i el referent, l’aglutinant i la imatge permanent. L’any 1439, quan el governador Galceran de Recasens, dictà una sentència de reorganització de l’ordenament municipal de Menorca, Alaior va obtenir una Universitat particular, és a dir, el dret a gaudir d’una institució de govern local, l’antecedent històric de l’actual administració municipal que anomenam Ajuntament.
Aquesta institució va romandre des de finals del segle XV fins a la meitat del XIX.

Tradicionalment, Alaior ha estat un poble agrícola i ramader. Ara, però, ben poca cosa en subsisteix. És, en realitat, una societat industrial i de serveis: els sectors dels quals sorgeix la immensa majoria del producte interior brut. Com a centre productor de sabata artesana, l’anomenada és ben notable en el conjunt insular. L’única reminiscència del passat agrícola que encara subsisteix és, econòmicament parlant, el sector de transformats làctics. Aquí cal esmentar la cooperativa Coinga. També subsisteix la indústria metal•lúrgica de la frontissa, que conegué una gran expansió entre el final de la guerra civil i la dècada dels vuitanta.

El patrimoni històric i cultural és, predominantment, de caràcter religiós: les parròquies de Santa Eulàlia, Sant Diego (amb el vell claustre franciscà), l’ermita de Sant Pere i la capella de Gràcia . En el camps civil cal esmentar les cases consistorials, Can Salort (seu de l’Extensió Universitària de la UIB) i l’escola des Ramal. Té, per últim, una xarxa docent integrada per dues escoles de primària (en una d’elles també s’imparteix ESO) i un institut de secundària.

Miquel Àngel Limón Pons
Periodista i historiador

 

Alaior fou manada fundar pel rei Jaume II de Mallorca el 1304 per la compra de la finca Ihalor, d'on deriva l'actual topònim.

No obstant això, l'existència de la parròquia de Santa Eulàlia (avui patrona de la vila) és anterior, ja que figura esmentada en el Pariatge de 1303.




L'església de Santa Eulàlia fou edificada sobre un turó al voltant del qual va anar creixent el poble d'Alaior.

Des del 1995 fins al 2008 l'església de Santa Eulàlia va ser objecte d'una important restauració.


Esglèsia de Santa Eulàlia




El 1439, quan Galceran de Requesens dictà la sentència arbitral sobre l'ordenament municipal de Menorca, Alaior va obtenir Universitat particular, entesa com a institució de govern local, i, per tant, l'antecedent històric de l'actual Ajuntament. Per Reial Decret de 20 de juliol de 1926 li fou concedit el títol de ciutat.
 

El català és la llengua pròpia d'Alaior, com de la resta de Menorca, i constitueix un bé patrimonial de primer ordre.

.......................................................................................................